Companys i família del Club. Disculpeu-me per l'absència d'ahir (vaig estar a Barcelona tot el dia i no vaig pensar a dir res): és un llibre que m'interessa, em té commogut (caram quina força mental! quina resistència!) i que encara no he acabat.Passeu un molt bon Nadal, entre llibres (malgrat els perills). Ens veiem en la propera sessió.Estic llegint, a més, l'Estiu sense homes (és una pista... També pot ser el Nadal).
Una abraçada
¡Quina alegria Jordi! Et vam trobar a faltar. 'La carretera'com tú ben dius commou. Al llegir-lo tens la impressió que amaga una concepció hobbeana, per dir-lo d'alguna manera, de l'home, però, malgrat tanta foscor, grisor, silenci sepulcral, cendra, sutge, quitrà, incendi, cel gris, ciutats ennegrides (una ciutat cremada com una gasa negra), heures mortes, herbes mortes, fulles mortes, gespa grisa, troncs negres d'arbres, rierol negre, pluja freda, neu, gel, aigües gairebé mortes, trista llum, núvols de cendra, llum grisa, larga vesprada grisa... i malgrat l'encalçament a que es sotmès el pare amb el seu fill, veus que l'autor deixa un espai per a l'esperança, sobretot, al final quan apareixen per allí un braços de dona per a protegir al nen. És un llibre molt líric encara que ens presenta un món apocalíptic. I és també un llibre molt filosòfic on hi ha lloc per al dubte davant la realitat així, a la pàgina 181 diu: "I potser més enllà d'aquella maregassa amortallada un altre home recorria la sorra grisa i morta amb un altre nen. Potser dormien a la platja d'un altre mar entre les cendres amargues del món o vagaven perduts amb els seus parracs sota el mateix sol indiferent". Aquest 'sol indiferent' al destí dels personatges em recorda allò que deia Pascal de que l'univers pot anihilar l'home, però que aquest està per sobre perquè és conscient de si mateix mentre que l'univers on ho és.
ResponderEliminarEl títol del libre que t'estàs llegint es provocador, però que seria de les dones sense els homes. Potser en el terreny material no els necessitem, i al inrevès, però ¿a qui estimarien sino? i ¿ per qui seríeu estimats? Estem 'condemnats' a entendedre'ns. Bon Nadal.