domingo, 4 de diciembre de 2011

"La carretera": "Camins de Terra, camins de mar"

Cormac McCarthy: Hugo Fontela


Allà al davant tenien la platja grisa amb les onades grises i esmorteïdes cargolant-se lentament... Com un mar extraterrestre desolat trencant contra la platja d'un món desconegut... s'havien assegut embolicats a recer d'un enorme tronc dipositat allà per la marea.












Per tota la vora de la cala hi havia rengleres d'ossets esmicolats... L'aspecte fred i gris no es diferenciava gaire del dels paisatges marins del nord. Cap gavina. Cap au marina. Artefactes carbonitzats i estúpids escampats per la platja o empesos per la ressaca.

1 comentario:

  1. Buena entrada, Antonieta. Perfecta adecuación del texto literario a las imágenes de la pintura. ¿Quién hace a quién? ¿Las imágenes al texto o el texto a las imágenes? ¿O son dos cosas independientes? Yo particularmente, tampoco puedo desligar los textos leídos de imágenes, sonidos, gustos, olores y tactos. Leer con los cinco sentidos. Vivir con los cinco sentidos. No despreciar nada. Todo es demasiado breve.

    Salud.

    ResponderEliminar