CELEBRACIÓ. Un elogi del teatre amateur.

El dia 12 de maig de 2012 vaig assistir a la representació per part de la Companyia de Teatre Lacetània de l’obra Celebració de Harold Pinter. La representació va tenir lloc al Tatrau Teatre, al carrer Santa Llúcia, número 23, de Solsona.

Fons de l'escenari.

L'autor teatral Harold Pinter (1930-2008) va néixer al barri londinenc de Hackney, al si d’un família jueva. Va estudiar a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic. La seva activitat creativa està formada per 29 peces de teatre, 22 guions, poemes i alguns assajos. Pinter és un autor que la crítica especialitzada considera profund i pragmàtic, la qual cosa li va permetre tractar allò trivial i absurd. Pinter està profonament influenciat pel teatre de Samuel Becket i  Ionesco. Harold Pinter, analitza a la seva obra les relacions humanes, la natura del poder i el feixisme quotidià. Entre els seus títols més destacats trobem: L'habitació (1957), El muntaplats (1957), La Festa d'aniversari (1958), El cuidador (1959), L‘amant (1963), Els Nans (1963), Tornada a la llar (1965), Vells Temps (1971), Terra de Nadia (1982), Llum de Lluna (1994), Cendres sobre Cendres (1996 ) i Celebració (1999). Harold Pinter va rebre el Premi Nobel de literatura a l’any 2005. En el discurs d'acceptació Pinter va exposar que si no som capaços d’esbrinar quina és la veritat de la nostra relació política i de la nostra vida estem perduts com a persones.

A l’obra, on es “celebra” l’aniversari de noces d’un dels dos matrimonis que seuen a la taula d’un restaurant de luxe, al que se li afegeix una altra parella d’una taula del costat, es parla molt, es riu molt, a estones amb una amarga acidesa, s’ironitza sobre la pròpia parella, la família, l’amor vertader i, fins i tot, sobre les bondats de l’art contemporani, però, en cap moment veiem comunicació entre el celebrants. Des del començament fins al final tot és suposadament disbauxa. Aquesta irreflexiva disbauxa a la qual estem condemnats a viure, on tot ha de ser per força alegre, superficial, ràpid, inconsistent, reeixit i on la solitud és la nostra companya habitual. A Celebració Pinter denúncia que caminem cap a una societat, descarnada, frívola, trivial, hipòcrita on el component més humà és periòdica e ineludiblement destruït. L'autor mostra l'agressivitat de la incomunicació y el fred de la inhumanitat. Això també ho va indicar al segle passat la pensadora francesa Simone Weil amb les seves encertades paraules: “L’home precisa un silenci càlid i se li dóna un tumult glacial”.

Començament de la representació.

Entrada del Tatrau Teatre.

La representació que va portar a terme la companyia de teatre Lacetània a l’acollidor espai del Tatrau Teatre, va ser  conduïda amb mestratge per l’Aleix Albareda, adaptador i director de l’obra, a més d’actor amb un ample currículum teatral, televisiu i cinematogràfic. Els actors van estar magnífics. L’arrencada de l’obra és imprevisible i divertida i els dos actors que la protagonitzen la resolen amb soltesa i gràcia, com a la resta de l’obra (Jordi Vilà i Ester Mascaró). Els papers del parell de matrimonis estan interpretats amb força i intensitat (Ton Ramonet, Montse Gualdo, Josep Farràs i Tate Gualdo). El maitre i presentador de l’obra va fer-nos riure amb la seva delicada ironia (Josep Santaeulària). El cambrer li va donar un toc de genialitat exquisit amb el seu discurs en aparença extravagant (J.F. Manzano). La cambrera amb els seus inesperats esclats de plor va contribuir a ressaltar la ironia de l’obra (Núria Santeulària). Els actors van viure els personatges com a autèntics professionals i ens la van fer viure a nosaltres, els espectadors, que ens van endinsar en l’obra de la mateixa manera que ells. Es va veure la gran feina feta abans de la representació. L’obra per als personatges no sé si va ser una celebració, però per als actors i els espectadors ho va ser sense cap mena de dubte. Una celebració del teatre amateur, del teatre amb majúscules. 

Text: Mari Carmen i Ricardo

Fotografia: Ricardo